MÚSICA
Aradia
A la Maria Riera, coneguda com a Aradia, li agrada entrar en totes les disciplines artístiques: la pintura, la il·lustració, el teatre, però sobretot el cant. L’art és la seva forma d’expressar tota mena d’inquietuds socials i sobre la salut mental.
El projecte que presenta està format per dues disciplines artístiques, la pintura i el cant. Té una col·lecció de pintures que són les que formen part del “decorat/attrezzo” de l’escenari o l’espai on canta. L’espectador contempla les pintures com en una exposició mentre gaudeix del concert.
Aquest és un projecte que va començar a desenvolupar quan estava superant una depressió, l’art la va ajudar a mantenir la motivació i les ganes d’actuar altre cop i aquest és el tema principal del seu concert. Per això te moltes ganes d’ensenyar algunes cançons pròpies i els quadres que parlen d’aquest renaixement i autosuperació.
Desitja poder gravar i treure més cançons pròpies per fer créixer el projecte.
BIEL
“Em Torno Aigua” és el nou espectacle del cantautor emergent BIEL, un viatge musical d’un estil pop/folk vibrant i íntim a través de vivències, emocions i sensacions.
Amb la veu, l’acordió diatònic, el teclat i les bases, BIEL, acompanyat amb la percussió de Ferran Sauret, ens convida a iniciar un camí amb la música com a guia, com a poder per a expressar-nos i créixer com a persones.
Paula Piñero
La Paula Piñero va iniciar el seu projecte musical fa gairebé dos anys. Ella és cantant i contrabaixista, té 21 anys i actualment està cursant quart de contrabaix clàssic i contemporani a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
ORIGEN és el seu primer projecte en solitari. Un viatge musical que transita entre la música clàssica, el pop i la música d’autor. Músiques i lletres que es fusionen per a crear cançons que giren entorn a la veu i al contrabaix amb un discurs que conjuga en femení. Cinc cançons que han estat creades per a trobar l’amor propi, l’honestedat i la llum.
Ainoa Galí
Ainoa Galí té un projecte musical autoreproduït i autogestionat que proposa una mirada personal que oscil·la entre el pop d’habitació i l’antifolk.
Amb una trajectòria de ja tres discs i quatre anys de recorregut, ens proposa una presentació de format individual acústic del seu últim projecte musical “Jaja jeje jiji joju” i un repàs de la resta de la discografia.
Jost Jou
Jost Jou és una artista gironina que compon, canta i produeix. El que més la defineix és l’autenticitat, ella sempre crea des de la seva veritat essent honesta i això li dona molta força i sentiment.
Al Festival Niu ens portarà el seu últim disc, MFQM, que li permetrà ensenyar la seva pròpia música. Una música catalana amb un estil que podem classificar com a pop-urbà, tot i així, algunes percussions l’acompanyen d’una manera més funk, hip hop, o indie.
Les seves produccions busquen poder expressar-se en total llibertat, provant idees noves, afegint sons interessants ja sigui amb objectes, amb percussió corporal o treballant moltes harmonies diferents amb la seva pròpia veu per poder jugar amb la música.
Lot Estalvi
Lot Estalvi és un mega super brutal grup format el 2021 per en Mario, en Gorka, en Joao i l’Arnau. Al principi feien folk, ara fan punk rarote, és el que hi ha.
Amb el primer EP (LE’P) ja al mercat, ara mateix, ells són conscients que el que tenen llançat no té res a veure amb el que fan en directe. Ara doncs fan punk. Punk rarote.
Literalment són quatre amics que volen crear una veu única que busca parlar de situacions quotidianes de manera transparent i sincera amb el sentit de l’humor sempre en primer pla. Són tan graciosos que potser es munten un pòdcast.
z
Voltio Kiss
Voltio Kiss és una marca de festes de música electrònica creada pel gironí Arnau Lozano Mer, conegut artísticament com Arlo. És un projecte que neix l’estiu del 2023 motivat per la passió per la música electrònica, l’art i el ball. Amb aquest projecte, es vol apropar la cultura de la música electrònica house underground a Catalunya, punxant amb vinils.
Voltio Kiss és sinònim de bona música, ritmes irrestistibles i l’energia d’una festa única. La seva missió és crear experiències inoblidables pels amants de la música electrònica, oferint festes i esdeveniments que fusionen la música, l’art i la cultura en un ambient autèntic i vibrant.
Daniel Hertz
La proposta que ens presenta Daniel Hertz es tracta d’una combinació entre el format de sessió de DJ i la manipulació de visuals en directe.
Els visuals els crea utilitzant un dispositiu amb el que es poden anar modificant 4 paràmetres mentre punxa o bé oferint el controlador als participants del públic perquè observin, experimentin, s’expressin i en definitiva gaudeixin de fer exercici de les seves sensibilitats artístiques.
El tipus de música que acompanya els visuals és fonamentalment electrònica, però sense cap anclatge fixe en un estil concret: el contrast entre música més ràpida, lenta, intensa, calmada, monòtona i caòtica és un dels altres pilars de la seva proposta.
ARTS ESCÈNIQUES
Companyia Pluït
Ostinato es una obra de teatre físic amb un llenguatge abstracte i poètic creada per la Companyia Pluït. Neix d’un llarg procés d’investigació físic i artístic del moviment i del cos.
És la primera part d’un díptic, una declaració d’amor a la vida i alhora un comiat d’aquesta, una atmosfera obstinada, un gest continu. La presència de l’adéu en la peça no és trista. Trista és la inevitable certesa que la vida acaba, però no ho és viure-la ni recordar-la.
La Companyia Pluït està formada per Alfredo Gallego, Adam Purtí i Caterina Tugores.
Cia. Art-tic shows
La Cia. Art-tic shows ens porta un espectacle de recent creació i per a públic familiar. Un espectacle on la controvèrsia entre el clàssic i el contemporani es troben per mostrar l’absurditat i la frustració del qui vol ser un artista de circ.
Pallasso per un tubo és un espectacle familiar de pallassos on Davidson, el millor treballador d’una empresa d’emmagatzematge durant molts anys es planteja una nova vida. Dintre el seu univers avorrit apareix el circ: la rutina es torna tot un espectacle, cada fracàs és riure i del problema treu la millor solució. Una mirada diferent, absurda i divertida de tot allò que l’envolta, la creació del seu propi món i el seu camí cap a la felicitat.
Un espectacle per tots els públics ple de malabars, equilibris, peripècies i manipulacions sorprenents.
R&P
R&P neix d’una amistat de tota la vida, combinada amb un amor profund pel teatre. Guilligan i Pol porten actuant junts des dels deu anys d’edat, fins ara.
Actualment estan treballant en la seva obra “SI JO FOS UN PEIX”, i al Festival Niu en podrem veure un work in progress. Aquesta obra ens mostra l’interior d’un personatge turmentat per les seves accions passades, a la vora d’una situació desesperada. La irrupció sobtada d’un segon personatge que sembla passar per allà a molestar, farà que el primer entri en conflicte amb els seus dimonis i li donarà una nova perspectiva a la seva situació.
Mariona Jaume i Maya Triay
S’ALBUFERA és un duo de dansa contemporània creat i interpretat per Mariona Jaume i Maya Triay, amb composició musical original de Clara Fiol (Marala).
Albufera: f. Llacuna d’aigua salada separada de la mar per un cordó litoral. A causa d’un moviment transgressiu de la mar o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se en les costes baixes formant cordons litorals i aïllant totalment o parcialment una extensió d’aigua. Exemple: Albufera d’Alcúdia, Mallorca.
Naturalesa,
ecosistema sostenible. Formem part i som
naturalesa.
Un paisatge, un estat físic concret, unes sensacions precises.
Aquesta albufera no és a Alcúdia, ni a València, ni a Menorca, sinó en el nostre imaginari sensorial. És la nostra albufera. Un paratge de naturalesa en el qual passegem, vivim, convivim. Som naturalesa i ballem la cohabitació. Amb una estètica civilitzada, una mirada bella s’ocupa de dibuixar i plasmar aquest paisatge. Som la pròpia albufera, som fang, peu que trepitja, animal, fulla, persona, ulls.
La reconeixem i la respectem.
.
Aquest projecte neix d’una recerca que va donar vida al duo titulat “Trenta-set i mig”, gràcies al Certàmen d’Art Jove dels Illes Balears. Posteriorment ha participat a MovMov, EiMa, Dans’Illot i a altres festivals i localitats de Mallorca. Aquesta recerca ha experimentat canvis i transmutacions, resultant ara en una nova obra: S’ALBUFERA.
La creació d’aquesta obra ha rebut el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
Concepte, creació i interpretació – Maya Triay i Mariona Jaume
Assistència dramatúrgica – Natalia Menéndez
Espai sonor – Clara Fiol
Fotografia – Rubén Vilanova i Marcos Martincano
Clariana
A POLS manifesta la presència del cos a les zones de pas, fragmentades i passatgeres on l’afecte queda interromput. Peça paisatge protagonitzada per vianants, moviments, senyals i paviments sobre la restitució dels cossos anònims que circulen i resisteixen l’alienació. Què succeeix si llocs que estan fets per només recorre’ls, s’habiten?
Clariana és una companyia alt-empordanesa d’arts vives que dissol llenguatges performatius amb plàstica i dansa. Es troben en construcció de la peça A POLS on en el Festival Niu faran la mostra del primer acte, anomenat zona arqueològica.
concepte: Clariana
direcció, dramaturgia i text: Quim Palmada Belda
creació i elenc: Sandra Cruz Bardina, Abril Pérez Mitchell i Aida Zumajo Flores
escenografia, vestuari i assessorament: Pol Roig Valldosera
producció: Clariana
fotografia: Inés Reyes Medina i Joan Polo Campalans
Col·laboració del Laboratori Tísner (Centre Cívic Cotxeres Borrell), Ajuntament de Figueres, Ajuntament de Fortià i Nau Ivanow.
EXPOSICIONS
Scrap with Mery
Scrap with Mery és el projecte que l’artista gironina Maria Belmonte ens portarà al Festival Niu. Podrem veure una mostra dels seus treballs plàstics, des de quadres i dibuixos fins a les seves creacions d’scrapbooking.
La Maria és una apassionada de l’art des de ben petita. Va començar amb el dibuix i la pintura als vuit anys i des de llavors no ha parat de crear, descobrint nous mons com l’scrapbooking. També ha fet videotutorials de creació de punts de llibre, àlbums de fotos o targetes a plataformes com Youtube o Tiktok. El món de l’scrapbooking li ha obert les portes a tallers i fires i fins i tot ha format part de l’equip de disseny d’una botiga de Costa Rica.
Actualment estudia a l’Escola d’Art d’Olot i utilitza el seu perfil d’Instagram per donar-se a conèixer i tirar endavant el seu projecte artístic.
Samantha Figueredo
La Samantha Figueredo Alegre ens porta un projecte de performance que busca dialogar amb el paisatge per reflexionar sobre com el que considerem natural sol ser moltes vegades una construcció fruit de la transformació d’elements naturals que a la seva vegada ja han estat transformats per qui ens han precedit.
El paisatge que ens envolta és ple de talls. Rius que tallen valls, boscos abruptes que tallen camps, o al revés, camps que retallen boscos fins que es troben interromputs per un camí sobtat.
Molts d’aquests talls ens recorden que el paisatge que observem i assimilem com a natural no és més que el fruit d’una(es) construcció(s) històriques, socials i culturals que també ens parlen de la nostra història col·lectiva.
Mitjançant una performance dirigida per l’artista, però oberta a la participació de tothom qui en vulgui formar part, aquest projecte busca preguntar-se sobre la construcció del paisatge, sobre el paper que hi juguem nosaltres i sobre la seva història, indestriable de la nostra, individual i col·lectiva.
Fotonik Lab i Biel Terradas
“Neo-Cori Spezzati: An Immersive Experience” és una instal·lació immersiva sonora i visual que transforma l’antiga església de Sant Martí Vell. En aquesta obra, els espectadors són transportats a través d’un viatge sensorial que combina so, llum i tecnologia d’avantguarda per crear una experiència completament envolvent. Creat per Fotonik Lab, un estudi de creació d’art multimèdia, qui s’encarrega de la part visual en col·laboració amb Biel Terradas com a dissenyador i enginyer sonor de l’obra.
Blevs Boards
Blevs Boards és el projecte artístic del gironí Joan Blavia. Amb aquest projecte personalitza taules de longboard que construeix ell mateix, al mateix temps que col·labora amb altres artistes per la personalització de les taules.
Lluís Olivé
Lluís Olivé és fotogràf de moda i subaquàtic.
Ssskartxa i Tinta
De la fusió entre les fotografies d’Ssskartxa i les pintures de Tinta en surt Ambdues, el seu treball conjunt que podrem veure exposat al Festival Niu.
Basant-se en les fotografies inicials de Ssskartxa, Tinta reprodueix les línies dominants en una nova imatge que, aparentment, pot no assemblar-se.
Elena Gilda
Quines flors es porten a una fossa? és un docu-assaig experimental que parteix de qüestionar el relat familiar entorn a la mort de la Joaquima Hernandez Oliver, la besàvia de l’autora, on l’única dada que tenia d’ella era que havia mort de boja durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
A través d’imatges d’arxiu i imatges filmades es fa un recorregut pels noms, dates i silencis fins a portar-los al present on aquestes genealogies son comunes en l’imaginari col·lectiu i les històries familiars, deixant la porta oberta a aquests futurs propers, difícils d’imaginar, però més fàcils d’entendre.
Amb l’ajuda, col·laboració i participació del Grup d’Història de Nou Barris, Marta Blas, Bernat Albareda, Xènia Serrano, Jordi Serrano i Quildo Serrano.
Per característiques de la investigació i el context s’utilitza un llenguatge binari.
Aquest projecte ha estat dintre la Selecció i ha rebut el Premi de l’Arxiu Nacional d’Andorra a la Preservació de la Memòria Històrica Festival d’Audiovisual Ull Nu (Andorra, 2023).
Elena Gilda es comença a especialitzar en l’àmbit audiovisual i performàtic des del 2017, jugant amb els límits d’aquests formats i intentant buscar les escletxes per a subvertit també els mètodes hegemònics de representació. Investiga i treballa des d’una perspectiva crítica i d’autoqüestionament sobre memòries, herències i relacions de poder.
L’equilibri entre la ironia i allò sensible (personal i col·lectiu) són presents en els treballs caracteritzats per imatges, materials i continguts quotidians.
Barroca Films
Esberlada és un documental sobre la pedra seca a Cadaqués. Desenvolupat dins el marc de la XII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, a l’octubre de 2023
Esberlada desdibuixa el pas del temps des d’una mirada anacrònica sobre l pedra seca, incloent el testimoniatge de peretaires entrevistats per Mercè Donat.
‘esberlada’ -’esberdellada’, en cadaquesenc-, és el resultat que esdevé del colpeig incisiu i la fractura incontrolable del nervi de la pedra.
Helena Galí i Sara Jansen
Catastròfic món és una exposició en col·laboració entre l’Helena Galí i la Sara Jansen.
L’Helena utilitza la pintura acrílica i combina els colors vius amb els pastels. Amb espàtules de diferents mides fa experiments que han resultat ser paisatges als ulls de la Sara. La Sara, posteriorment ha agafat les seves eines de dibuix i ha convertit les pintures de l’Helena en indrets habitats per personatges i éssers fantasiosos, que, sense marxar massa lluny del moment actual en el què ens trobem, protagonitzen escenes catastròfiques.
Aquests relats a vegades ens semblaràn utopies, històries que podrien representar el final d’aquest món desastrós. A vegades, aquestes catàstrofes tenen un origen natural, i a vegades, tenen un origen clarament vinculat a l’existència humana. Sempre, però, amb una estètica naive que és el resultat de la combinació de la paleta cromàtica de la Galí amb la il·lustració tipo cartoon de la Jansen, i que posa en dubte el concepte d'”horrible” amb el que, en el fons no tant fons, és com veiem aquest complicat món.
Val
La Val ha experimentat amb diverses tècniques englobades en les arts plàstiques com ara la pintura, l’escultura i el dibuix. Dins la disciplina del dibuix, que és la que més utilitza, utilitza molt la tècnica del carbonet.
El que més li agrada a la Val és innovar i crear, així que explora qualsevol forma per poder entendre la realitat. Descobrir quines formes i de quines maneres es conforma la realitat que veiem davant els nostres ulls i fixar-se en els detalls per entendre diverses perspectives per pensar de noves maneres. La manera en que més gaudeix a l’hora de descompondre els elements que formen la nostra realitat és fent retrats de les persones, fixant-se en l’anatomia i en les cares de les persones i en tot el que poden arribar a transmetre.
Al Festival Niu farà retrats de les persones que us apropeu al seu espai, a la vegada que podreu veure algunes de les seves creacions.
Nes Serrasolses
L’objectiu d’aquest projecte és crear un “art actiu” a través del joc per incentivar una experiència que provoqui diferents tipus d’encontres individuals i col·lectius. Generar uns espais de trobada (sessions de joc) per parlar dels llenguatges col·lectivament consensuats i obligats.
Al Festival Niu es desenvoluparà una part d’aquest projecte, fent alguna sessió de joc amb el públic del festival.
Les normes del joc són molt semblants al joc tradicional de l’oca: L’objectiu del joc és arribar a la casella número 33, la primera jugadora que hi arribi guanya la partida. La fitxa de cada jugadora va avançant segons la numeració obtinguda pel dau, que es va triant per torns. El joc, per tant, és totalment atzarós i no té cap mena de component estratègic ni cap acció que requereixi una decisió per part de la jugadora. Hi ha diverses caselles especials (es poden identificar, ja que són de colors), que poden fer avançar, retrocedir, quedar-se un o més torns sense tirar…
L’imaginari estètic del joc (inspirat en les auques) va relacionat amb les conseqüències del capitalisme realista, així com les accions i la iconografia i el significat. Les caselles especials són aquelles que et fan fer alguna acció, com seria el cas del joc tradicional, per exemple: “d’oca a oca i tiro perquè em toca”.
Júlia Porta Morera
“Figures de llum” es tracta d’una sèrie d’obres de pintura sobre tela de diverses mides on s’explora el procés de créixer, madurar, i deixar enrere l’innocència per poder endinsar-se a la “vida real” i el que això significa; l’autoreflexió, el canvi, l’exploració d’un mateix i dels altres, la por, la incertesa, i tot el que acompanya això. El projecte explora aquest trajecte des del punt de vista femení, representant els individus a través de figures femenines formades per cossos de llum, endinsant-se en un paisatge fred, fosc i desconegut.
L’objectiu no és donar una opinió negativa entorn créixer i la vida adulta, sinó que es pretén focalitzar en els aspectes positius de l’innocència i ignorància de l’individu jove i com l’esperança, que mai desapareix del tot, ens acompanya i ens anima a través del canvi i el creixement.
Ana Caravaca
“Analogias” és una sèrie de nou il·lustracions que uneixen poesia i dibuix, mitjançant l’ús de conceptes relacionats amb l’ésser humà i elements del seu entorn, designant el paral·lelisme entre les idees.
Les il·lustracions són una representació de l’apartat literari de l’obra, on s’utilitza el cos humà i els símbols abstractes per a crear metàfores de les “analogias”. En suma, és necessari fer picada d’ullet a la referència principal del projecte que és l’obra “Quadrat negre sobre fons blanc” de Malévich, a la qual se li dedica una de les il·lustracions i va ser el punt de partida conceptual.
Finalment, les il·lustracions seran realitzades en un format de 50×50 sobre paper kraft gris. S’utilitzarà grafit per a les siluetes i pintura acrílica per als símbols. D’altra banda, per a incorporar el text al dibuix es farà ús de gel “foto transfer”.
Lia Versarte
Lia Versarte fa fotografia analògica amb aplicacions gràfiques i les imprimeix format print mitjançant impressió Fine Art sobre paper texturat. Amb aquestes fotografies també ha fet un Fanzine en el qual barreja una altra de les seves disciplines: l’escriptura. També fa altres creacions dins l’àmbit del disseny gràfic, la il·lustració i la serigrafia. El fil conductor de tot el seu projecte és l’expressió artística com a eina personal i alhora mirall de pensaments i sentiments comuns.
Eva Forest
La il·lustradora ganxona Eva Forest ens apropa al fons marí a través de les seves il·lustracions. L’Eva s’ha format de forma autodidacta i barreja les tècniques del dibuix manual amb les il·lustracions digitals.
Ha guanyat el primer premi del disseny del got de Fires de Girona 2023.
Moviments
Moviments neix com un exercici de reflexió personal del guionista, per a acceptar i normalitzar un moment puntual i clau en la seva vida.
El film ofereix una experiència visualment atractiva i delicada, que transporta a l’espectador cap a un món oníric contrastant amb un món real. Destinant-se al públic amb un gust per l’estètic i metafòric, Moviments, demana ser tractat amb sensibilitat i delicadesa, convertint-se en un film atraient als fans del cinema independent. El curt juga amb la llibertat d’un format assagístic, divagant entre un llenguatge cinematogràfic narratiu i la sensibilitat sensorial del llenguatge documental.
Sinopsis: L’Anna aprèn a conviure amb les primeres etapes de l’Alzheimer. Però en fer-ho es veu envolta en un viatge oníric que l’obligarà a reconciliar-se amb la seva infantesa.